LA FOULE

La La Piaf canta "La foule" i jo obro la capsa de Pandora i faig el que hauria d'haver fet fa temps: esbocinar els moments passats, cada un dels intents del meu ego per desviar-me del meu destí, cada petita perversió feta carta. No renec d'aquells temps passats ni del teu amor prohibit, car dugueren als meus dies la destrucció justa i necessària per a que avui sigui qui som. M'endolceix llegir les paraules, em ruboritza constatar algunes passions, m'atemoreix la trascendència que haguessin pogut tenir. Però en aquell moment eren vàlides i sinceres, eren el nostre motor.

Mai dèies el meu nom, qui sap si per no equivocar-te, i em cosificaves tendrament. Vaig ser fruites i verdures, vaig ser estris i òrgans, vaig ser flors, astres i personatges -mai però el "mi niña" que estim-, i m'entregares una breu il·lusió de vida, un catàleg de postures i uns sentiments mesurats que en aquell moment m'ompliren. Avui, potser perquè duc massa dies aquí tancada covant la malaltia o perquè duc massa dies pensant amb la mort o perquè, de tant en tant, tornen els desitjos d'excitant seducció i sé que ja no hi caben, he trencat totes les teves cartes. Les he fet petits bocins i me les enduré lluny dins qualsevol bossa de Carrefour, que es mesclin amb els altres restes de les persones, en qualsevol femer i mai ningú pugui constatar aquella breu passió que vam viure. Però no pensis que els desprecii, no. En ferem viure una vie en rouge aquells dies, m'atracaren a l'abisme que tots tenim i em mostraren la fotografia en negatiu d'allò que volia ser, la vertadera imatge latent.

A tu et duc al meu cor, ho saps. Vas ser bo. Ets bo. I encara que ara els nostres dies es limitin a instants, cada cop més espaiats en el temps, de riures i paraules, valor el que em donares aquells dies. Però he de trencar-los, com aquell mirall de na Rodoreda, com aquell diari personal dels onze anys, com tantes volades d'aquelles aus que saps que em ronden constantment. Perquè ara la meva vida és en rose i així vull que sigui.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: LA FOULE

  1. Avui, potser perquè duc massa dies aquí tancada covant la malaltia o perquè duc massa dies pensant amb la mort o perquè, de tant en tant,cheap nba jerseys tornen els desitjos d’excitant seducció i sé que ja no hi caben, he trencat totes les teves cartes. Les he fet petits bocins i me les enduré lluny dins qualsevol bossa de Carrefour, que es mesclin amb els altres restes de les persones, en qualsevol femer i mai ningú pugui constatar aquella breu passió que vam viure. Però no pensis que els desprecii, no

Els comentaris estan tancats.