ARRELS

Té una hemorràgia d’arrels, la té de febres arsèniques, d’una angoixa trepadora que li nega la vida. Jeu sota una mar púrpura i plujosa, jeu sobre l’enrenou de les arrels que burxen dins el seu pit, la cruixen, la transformen en un claustre incert, en una bústia malparida que amaga una fera nedant dins d’un glop d’esperma. Salten les arrels del seu dolor, l’envolten, la fan crisàlide, graten les arrels del seu destí i la fan laica, sols un preàmbul del que hauria pogut ésser. La seva cabellera mora, nocturna i sedosa, no cobreix les nafres.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.