SOBRE LA BELLESA I ALTRES INCONVENIÈNCIES

En la prehistòria la bellesa estava en la procreació, en les formes rodones de la mare terra; en la Grècia clàssica i en el Renaixement, la bellesa es trobava en la proporció i la simetria; durant el Barroc, en l'artifici; avui, potser, en la provocació i el consum. Però més enllà d'allò que diuen que és bell es troba l'esència de la bellesa. I es troba simplement en el somriure ample, en la paraula amable, en el gest acollidor. Hi ha persones molt lletges i no ho són per ser desproporcionades, o eixutes, o sense ornament ni originalitat; ho són, per desagradables. Reclam un somriure, fins i tot quan és fals, reclam la cara amable. No ho reclamaria a un animal o a un moble. Però sí a una persona. No se m'acut pitjor gest d'egoisme que el de que ni tan sols sap donar un somriure.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: SOBRE LA BELLESA I ALTRES INCONVENIÈNCIES

  1. Fins i tot quan és fals? Què vols dir amb això, ni que no en tinguis ganes? Llavors, partint d’aquí, com sabem si els somriures que ens regalen són falsos? clar que, com diu la frase feta en castellà: “a caballo regalado, no le mires el dentado”.. i mai millor dit..

  2. xot diu:

    Sigui fals o no, somriure sempre és positiu, tant per qui somriu com per qui ho capta.

  3. Estic mooooooolt d’acord amb tu. La bellesa externa ens crida l’atenció al primer cop d’ull, però al cap de poc temps, si aquella èrsona és desagradable ja no ens sembla tan bella, i a l’inrevés.
    Jo intento practicar sempre el somriure amb tothom, i normalment sempre em funciona bé, la gent t’ho agraeix, i el més probable és que acabin per tornar-te’l.
    Si tothom somrigués més la vida seria més transitable, més còmoda, mñes feliç.

Els comentaris estan tancats.