ACOLLIR A L’ALTRE

L’indret on trob refugi es troba en els teus ulls que m’acolleixen. No necessit endinsar-me sota les pells de la ceba ni fingir que el tenir m’ompl. Ja no confonc valor i preu: a tu et fan pagar fins i tot per respirar l’aire que t’envolta, però la meva mirada que t’acull és de franc, però la teva mirada que m’accepta té tot el valor possible. Els teus ulls verds s’agemoleixen sota les parpelles amples i un petit allau de complaença et rodola fins a les mans, florides de lliris blancs, també un poc aspres. Me les ofereixes i, en elles, les meves ànsies fan volades de falzies estiuenques. Tenen por a abandonar-se, però tu les acarones, tu les concretes.Perquè ets diferent a mi, m’ompls i et puc veure dins totes les coses. I ara entenc la importància d’acollir a l’altre: els ulls parlen més que les boques.[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.