ODETTE

Ella diu que Odette és nom de cussa, però a mi em sembla nom de musa de poeta, d'au que vola, de nina que balla mentre cerca el seu Honolulú exòtic. Odette és un poc conte de fades, un poc somni d'Amèlie, un poc història americana de final feliç, un poc musical, un poc pintura surrealista, però no deixa de mostrar grans veritats, com el minuciós retrat de l'home que s'ha venut per poder arribar a ser escriptor d'èxit, com el retrat de l'anònima dependenta que fa que la seva vida quotidiana deixi de ser mediocre gràcies a la seva extraordinària imaginació, com la carència real del que aparentment ho té tot i la capacitat que troba qui no té res per estimar i gaudir dels seus dies. I devora ells, un Jesús que els vetla, un Jesús humanitzat que fuma porros, neteja carrers i neteja peus d'adolescents, però que també camina sobre les aigües, sagna estigmes als palmells, i porta pesades creus a l'esquena. Què importa el final feliç? El que importa és que Odette es converteix en Déu, i Déu pot ser Odette. El que importa és que trobar-se passa per coneixer-se, coneixer-se per estimar-se i estimar-se per ESTIMAR.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: ODETTE

  1. mulberry diu:

    El protagonista masculí és Michael Caine, bellíssim amb la seva barba d’intelectual, magistral en el seu paper de tràgic i…

Els comentaris estan tancats.